Vés al contingut principal

poliglots

Ja no tenim els turmells joves, ni les mans ho abasten tot. El temps se'ns torna passadís estret, les amistats perden color i el degoteig de paraules, que no cessa, ens acompanya en els silencis més plaents i més punyents, tot parlant idiomes diferents en cada ocasió. Ja no tenim aquella mirada de cadell, ni prou fam per devorar les nits de pell de neó. Però ara ho entenem gairebé tot.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada