*

*

dimecres

oblits reciclats

Es pavoroso si uno piensa en la cantidad de cosas que hemos olvidado para siempre.

Enrique Vila-Matas, Aire de Dylan

Potser som la deixalleria de nosaltres mateixos, i a estones ens adonem d'aquesta capacitat de contenidor d'escombraries que se'ns fa present, com un malestar petit, en el moment més inoportú. I és que potser és això el que ens sustenta per dins: un esquelet fet de tones de records morts, amb les bateries esgotades, amb la pintura vella, pàl·lida, descrostada. Tot de detalls despullats, artrítics i anònims que un cop van dur el nostre cognom i que ara vagaregen per la nostra anatomia, desnonats de la memòria.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Lo pavoroso sería tener que recordarlas todas.

anna g. ha dit...

Pavoroso no: sería increible.

Publica un comentari a l'entrada