*

*

dilluns

onades

Recuperar les botes, que ja començaven a hibernar al fons de l'armari, per poder caminar per la grisor d'aquest dilluns, que fa pujada. Els peus, calents; el cor, petit, en un puny, a l'avantsala dels forats. Respires, però la calidesa habitual de l'aire avui fa cert regust de nosa, udola com el vent quan llepa les cantonades. Estimar, i equivocar-se. Per polir arestes, per ensinistrar l'amor salvatge, verge, que ens brolla de dins com un tsunami després de tots els terratrèmols. Estimar, i aprendre a tremolar suaument. Per no ferir-te.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada