dimecres

complement circumstancial

Espero, com cada nit, aquella part de tu -breu i concisa- que s'acomiada d'un altre dia en què hem estat mots, només mots i distància. Perquè hem après a estimar-nos a cop de nom, a enyorar a través dels adjectius, a desitjar-nos tot conjugant el temps dels verbs dòcils que es cargolen als dits, a les mans. L'amor, de vegades, esdevé un complement circumstancial. De lloc, de temps, de manera, de dubte, d'afirmació, de negació, de quantitat.
Share:

2 comentaris: