La pròrroga de la son. Temps ingràvid entre llençols, insinuant, untuós. Tot de minuts rebregats que es desfan lentament entre un petó i una porta que es tanca. I el dia que comença sense tu, amb la promesa de més, després. Amb el teu record, encara tebi, sobre la taula.
"No se vayan todavía, aún hay más!"
ResponEliminaMARROMAN
"Y no olviden supervitaminarse y mineralizarse". Fins després, SuperRatón ;)
ResponElimina