Vés al contingut principal

més, després

La pròrroga de la son. Temps ingràvid entre llençols, insinuant, untuós. Tot de minuts rebregats que es desfan lentament entre un petó i una porta que es tanca. I el dia que comença sense tu, amb la promesa de més, després. Amb el teu record, encara tebi, sobre la taula.

Comentaris

  1. "No se vayan todavía, aún hay más!"

    MARROMAN

    ResponElimina
  2. "Y no olviden supervitaminarse y mineralizarse". Fins després, SuperRatón ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada