més, després

La pròrroga de la son. Temps ingràvid entre llençols, insinuant, untuós. Tot de minuts rebregats que es desfan lentament entre un petó i una porta que es tanca. I el dia que comença sense tu, amb la promesa de més, després. Amb el teu record, encara tebi, sobre la taula.

2 comentaris

  1. "No se vayan todavía, aún hay más!"

    MARROMAN

    ResponElimina
  2. "Y no olviden supervitaminarse y mineralizarse". Fins després, SuperRatón ;)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall