*

*

dijous

la memòria de l'aigua

Ànima-pansa. L'esperit, consumit, replegat en si mateix, ha perdut la memòria de l'aigua. Amb la llengua eixuta i amansida, tota sucre, recorres la llera seca, els carrers abandonats de rius que ja no recorden que un cop van ser ciutats humides. 

El temps ha esborrat l'adreça del cos on vas oblidar la set.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada