*

*

dimarts

mons submarins

Ratxes de sol travessen blaus marins.

Antònia Font

Perquè hi ha matins en què ens manca l'aire, decidim ofegar-nos una mica més tot esperonant les emocions que envaeixen pacíficament l'espai interior del pit. I així fem més petons del compte, abracem un xic més, carreguem el cafè fins que el regust de cafeïna sigui ben intens i finalment, amb la lírica ben arrapada a les comissures dels sentits, ens submergim en l'èpica musical amb l'ajuda d'un batiscaf per explorar els nostres límits. Per esbrinar a quina temperatura es fonen els sentiments.

2 missatges al contestador:

Pell_de_lluna ha dit...

De vegades, quan em manca aire, escolto cançons que me'n donin. Entre elles, Just breathe, de Pearl Jam. Sempre és interessant, però, explorar els propis límits.

anna g. ha dit...

Quan et coneixes les fronteres, tots els camins duen a casa :)

Publica un comentari a l'entrada