*

*

dimarts

gata maula

Vespres de vellut. El dia jau desfilat entre cançons íntimes amb què apedaçar els finals, les vores de totes les hores que hem begut a galet, una darrera l'altra. Amb llengua aspra de gat, llepar la nit, els versos antics, els poetes que ja no som, a contrapèl. Fets de tempesta i amagatall, ja no sabem trobar-nos al ras i ens busquem pels racons de la casa. Tan sols pols, silenci, engruna, teranyina. El passat, amable, ens acotxa amb la manta dels dies de glòria, i la promesa d'un endemà és ara una escalfor de veu baixa malgrat saber-se el mateix horitzó, el mateix cel. 

Vespres de vellut, versos antics, fil de cosir, agulla i didal per sargir aquest desencís de peus freds. La vida miola. I desafina.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada