*

*

diumenge

je vais te dire

No escriuré el tacte ni el sabor dels matins al teu costat. No, no diré l'olor de les tardes de llana, ni aquest veure'ns les costures, ni parlaré del goig de dir-nos l'amor en veu baixa, de com sona l'amor en cursiva. Le futur, proche, s'il vous plaît. Llavis de cera, paraules de mantega i, a la punta dels dits, l'equilibri d'un univers privat, petit. D'un únic vers, perfecte, que encara ha d'ésser dit. Amb els cinc sentits.

3 missatges al contestador:

artur ha dit...

Un bon poema fet prosa !

Marga Losantos ha dit...

No, tot això no és per ser dit, ni per ser escrit. Simplement, s'ha de viure i gaudir-ne de cada moment :-). Preciós, Anna, gràcies!

Anònim ha dit...

M'encanta, com sempre!

María José

Publica un comentari a l'entrada