*

*

diumenge

marilyn

Em cuso el vent a les faldilles, ara que el sol vol jugar a primaveres, i a mans i carícies sota la taula. Escudar-se rere somriures francs, abocar grapats de bones intencions a l'entonació de cada paraula, inundar-se de ganes de març. Filar la veu del vers, brodar el poema sobre una nit de desembre.

Esclat d'enagos i puntes contra la festa d'un cel de diumenge. Que s'enlairi el futur, blanc de tanta promesa, de tant d'hivern, encara.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada