dijous

a estones, a corre-cuita

Aquell moment del dia en què la urgència del sentiment reclama la sonoritat de la paraula.

Aquell moment del dia en què juguem a ser poetes, a corre-cuita, abans que se'ns caduqui la intensitat de les emocions.

2 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Sempre seré partidari dels gestos, però una paraula a temps pot donar molt de joc.

anna g. ha dit...

I tant! :)

Publica un comentari a l'entrada