dimecres

inventari

Els dies es fabriquen en sèrie a la factoria del temps, i ens correspon a nosaltres donar-los sentit, acolorir-los, personalitzar-los. Un toc de perfum, el regust del tacte enorme d'unes mans petites, un petó a deshora, cent cinquanta grams d'enyor, tres papallones que apamen l'espai aeri de l'estómac, un grapat de mots com a aperitiu d'una bona lectura per acabar sopant una deliciosa conversa.

I quan la nit pren el cos, quan les ombres fan olor de fulla verda i terra mullada i ens deixem anar entre coixins i llençols, fem inventari de nosaltres per retrobar-nos i donar-nos sentit entre tants i tants dies parits iguals. Una mica més buits, un xic més plens.

3 missatges al contestador:

Marta Rieradevall i Casadoo ha dit...

Sí, la memòria és l'inventari de les emocions.

Anònim ha dit...

I hi han dies també que brillen amb tanta llum, malgrat la pluja, que ja els recordaràs per sempre.

María José

anna g. ha dit...

Ben trobat, Marta!

María José, aquests dies tan preciosos ja tenen sentit per si sols, oi? :)

Publica un comentari a l'entrada