els poetes ignorats

Colgat de versos inútils,
el poeta ja tan sols és poeta
quan es recita a si mateix
davant d'un públic cec, mut i sord,
i els propis mots ressonen
dins la catedral del buit interior.

No ets ningú quan ningú no diu el teu nom.

Comentaris

  1. És curiós que parlis de mots ignorats perquè havia escrit això:

    "Obro el diccionari de llocs comuns que ens defineixen i hi trobo una accepció que no coneixia;
    i m’agrada."

    Va, que ningú, ningú, tampoc!

    ResponElimina
  2. Anna!


    (de sobte he pensat en Ulisses i Polifem :-)

    ResponElimina
  3. Gràcies, miquel, per la crida. I per fer-me recordar la història d'Ulisses i Polifem :)

    ResponElimina
  4. Fixa't que a mi en cap de les dues maneres m'anomenen. :(

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars