dimecres

els poetes ignorats

Colgat de versos inútils,
el poeta ja tan sols és poeta
quan es recita a si mateix
davant d'un públic cec, mut i sord,
i els propis mots ressonen
dins la catedral del buit interior.

No ets ningú quan ningú no diu el teu nom.
Share:

4 comentaris:

  1. És curiós que parlis de mots ignorats perquè havia escrit això:

    "Obro el diccionari de llocs comuns que ens defineixen i hi trobo una accepció que no coneixia;
    i m’agrada."

    Va, que ningú, ningú, tampoc!

    ResponElimina
  2. Anna!


    (de sobte he pensat en Ulisses i Polifem :-)

    ResponElimina
  3. Gràcies, miquel, per la crida. I per fer-me recordar la història d'Ulisses i Polifem :)

    ResponElimina
  4. Fixa't que a mi en cap de les dues maneres m'anomenen. :(

    ResponElimina