*

*

dimecres

els poetes ignorats

Colgat de versos inútils,
el poeta ja tan sols és poeta
quan es recita a si mateix
davant d'un públic cec, mut i sord,
i els propis mots ressonen
dins la catedral del buit interior.

No ets ningú quan ningú no diu el teu nom.

4 missatges al contestador:

Carles ha dit...

És curiós que parlis de mots ignorats perquè havia escrit això:

"Obro el diccionari de llocs comuns que ens defineixen i hi trobo una accepció que no coneixia;
i m’agrada."

Va, que ningú, ningú, tampoc!

miquel ha dit...

Anna!


(de sobte he pensat en Ulisses i Polifem :-)

anna g. ha dit...

Gràcies, miquel, per la crida. I per fer-me recordar la història d'Ulisses i Polifem :)

cantireta ha dit...

Fixa't que a mi en cap de les dues maneres m'anomenen. :(

Publica un comentari a l'entrada