porno dur

Ell ho tenia clar: votaria 'sí'. I ella? "Segurament es decantarà pel 'no'", va pensar ell. Sempre tenia el maleït adverbi de negació a la boca: “Amor, que voldràs veure el partit d’avui a la tele? No. Vols fer l’amor aquesta nit? No. Anirem aquest cap de setmana a visitar els meus pares? No”. Sort que el dia del seu casament ella va dir que sí. Li va costar però, finalment, va aconseguir que assentís.

Aquella nit de dissabte, mentre llegien -l'única cosa que feien al llit a banda de dormir-, ell li va demanar què votaria a l'endemà. Ella li va respondre que evidentment s'havia decidit pel 'no'. Sospites confirmades. Llavors van començar a defensar les seves respectives posicions: la conversa va anar pujant de to fins que es va convertir en una discussió. De cop i volta i de forma inexplicable –segurament encesos per l’ardor del discurs polític- es van trobar fent l’amor de forma salvatge, com mai ho havien fet. Ell la penetrava amb força quan, de sobte, ella va començar a cridar repetitivament un 'sí' 'sí' de plaer preorgàsmic que feia por.

Aquella nit del vuit de novembre els va canviar la vida. Ara, cada vegada que volen excitar-se, recorden la consulta del 9-N.


* Un escrit antic, concretament del 2006, recuperat i retocat per a l'ocasió. El text original feia referència al referèndum sobre l'Estatut. 

3 comentaris

  1. No hi era jo encara al 2006, però amb uns petits retocs el text s'adapta perfectament. A mi més aviat em destrempa parlar del 9N, n'estic ja fins el capdamunt. Ara, aquesta serà de les poques vegades que seré molt i molt positiu, no hi ha lloc pel No al meu vocabulari de diumenge.

    ResponElimina
  2. Ahir al Polònia van fer un sketch molt bo que il·lustrava això que tu dius: que n'estàs fins al capdamunt. Hi apareixia un home, deprimit, plorós, esgotat perquè el videojoc del Procés no s'acabava mai! Pantalles i més pantalles, i cap final :)

    ResponElimina
  3. Enginyós. Ai, sucós volia dir :-D

    Sí, sí!!

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall