la sal dels adéus

Ens devoràvem l'amor com si mai
haguéssim conegut el tast dels finals.
Fins que ens vam arribar a l'os,
i el moll no sabia res de rastres
d'engrunes ni de camins de tornada
cap a l'inici de la pell.
Cap a l'origen de nosaltres.

Ara que la fam no crema les naus
en arribar al port del desig,
ara que la sang ens demana
permís per esvalotar-se,
assaborim-nos amb calma.

Que la sal dels adéus ja no ens és estranya.  

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall