17.7.08

estius que són hiverns


Qui ens ho havia de dir que folraríem els matins de juliol amb pana de jaqueta. Amb tota la llana d’un xal. Enmig de l’estiu, com un oasi perdut en el desert, un bocí d’hivern. Quaranta-cinc minuts de gel que regalimen cos avall. Cada dia, dins d’un vagó de tren, la veu silenciosa de l’aire condicionat ens escriu el fred sobre la pell. I nosaltres l’intentem esborrar, inutilment, amb el palmell de les mans.

15.7.08

el present



















Tenen, els teus besos, el sabor esquiu de ser humans,
de la set, més que de l'aigua, del pas dels agrons,
de les ones que escriuen els noms sobre la mar.

A l'altra banda de la por,
mossegue l'olor a vida dels teus besos
i no tem els comiats, sinó que accepte presents.

Josep Lluís Roig, Càries

9.7.08

petjades


Em dibuixes arabescs de sal i espirals de foc als contorns del cos. M’escrius el desig en una llengua estranya de silencis humits que només tu saps pronunciar. No sé quant de temps duren les petjades de l’amor sobre la pell, així que no deixis mai d’amagar-me somriures de sorra a les butxaques.

7.7.08

estius i cançons


Em pregunto si les ones electromagnètiques dels telèfons aconsegueixen endolcir l’amargor de les desavinences amoroses amb capes d’enyor i distància. Si els números del calendari de sobretaula i els trenta centímetres del regle algun cop em dediquen mirades de color vermell i negre. Si aquesta calor fa suar les plantes i florir els para-sols. Em pregunto, ara que no et tinc, si la teva veu petita i fúcsia arribarà a ser la cançó de l’estiu: ara per ara, és la banda sonora de les teves vacances i dels meus dies laborables.

3.7.08

de tu i de mi

Eixuga’t les mans
i mira’m els ulls
i digue’m ben fort
el molt que m’estimes.

I oblidaré la fredor
del matí,
les tardes feixugues
i els falsos somriures.

I tornaré a ser jo mateixa.

Montserrat Abelló, Memòria de tu i de mi

Claus de colors i somriures fets de punts sobre el paper. Obrirem les mateixes portes i riurem amb aquesta mateixa complicitat, omplint el silenci abstracte d’infinits trajectes de tren. Eixuguem-nos les mans i comencem a escriure plegats aquesta memòria de tu i de mi.

© an ↔ na
Maira Gall