Em pregunto si les ones electromagnètiques dels telèfons aconsegueixen endolcir l’amargor de les desavinences amoroses amb capes d’enyor i distància. Si els números del calendari de sobretaula i els trenta centímetres del regle algun cop em dediquen mirades de color vermell i negre. Si aquesta calor fa suar les plantes i florir els para-sols. Em pregunto, ara que no et tinc, si la teva veu petita i fúcsia arribarà a ser la cançó de l’estiu: ara per ara, és la banda sonora de les teves vacances i dels meus dies laborables.
Ja fa temps que penso que cada moment té la seva, de banda sonora. Però no sempre l'arribem a sentir. De vegades, només la intuïm.
ResponElimina(Espero que tot et vagi bé, bitxo...)
isnel, gràcies per tornar al meu univers! "Tout va bien", maca, "tout va bien" :)
ResponEliminaaquests ossets "em sonen". Veig que has estat per aquí dalt :)
ResponEliminai ben acompanyada....