Em dibuixes arabescs de sal i espirals de foc als contorns del cos. M’escrius el desig en una llengua estranya de silencis humits que només tu saps pronunciar. No sé quant de temps duren les petjades de l’amor sobre la pell, així que no deixis mai d’amagar-me somriures de sorra a les butxaques.
És bonica la imatge que hi ha sota la foto d'avui ;-)
ResponEliminaGràcies, miq :)
ResponEliminaA la sorra, només duren un instant, les petjades. Bona idea, aquesta d'amagar-se somriures de sorra a les butxaques! Ho provaré ;)
ResponElimina