Tenen, els teus besos, el sabor esquiu de ser humans,
de la set, més que de l'aigua, del pas dels agrons,
de les ones que escriuen els noms sobre la mar.
A l'altra banda de la por,
mossegue l'olor a vida dels teus besos
i no tem els comiats, sinó que accepte presents.
Josep Lluís Roig, Càries
Ja m'havia preocupat per les càries!
ResponEliminaHa comçat l'estiu i no tinc temps per res!
Gràcies pel detall!
Finalment el vaig comprar l'altre dia. Un poemari molt intens. Ara només cal que me'l dediquis :)
ResponEliminaA MI TB! "EL CEL"!
ResponElimina