Eixuga’t les mans
i mira’m els ulls
i digue’m ben fort
el molt que m’estimes.
I oblidaré la fredor
del matí,
les tardes feixugues
i els falsos somriures.
I tornaré a ser jo mateixa.
Claus de colors i somriures fets de punts sobre el paper. Obrirem les mateixes portes i riurem amb aquesta mateixa complicitat, omplint el silenci abstracte d’infinits trajectes de tren. Eixuguem-nos les mans i comencem a escriure plegats aquesta memòria de tu i de mi.
Has fet una foto de les claus? Ja són al google? :)
ResponEliminaL.
Eeeeiii... són igualetes, eh? Ara em falta fer una foto del clauer casolà amb goma de pollo ;)
ResponEliminaÉs increïble! Ets capaç de convertir les paraules en sensacions, en percepcions, en màgia...
ResponEliminaLlegir-te em fa lliure dels malsons, em fa lliure de l'opressió que causen en mi, ara mateix, els segons, els minuts i els records.
Carmen.
un somriure sense paraules,
ResponEliminaperquè no em calen per dir-te que ens alegrem moltíssim d'aquesta nova etapa d'escriptura
i un petó ben gran per a tots tres
ps- i a veure quan veniu... i si vols les claus de casa nostra per l'estiu, ja ho saps...
faig meu el primer paràgraf de la mar.
ResponEliminacom que sóc poc petoner, em conformo amb una abraçada :-)
ps- quan a la casa, no sé què dir, encara.
De part de la sara, l'ona i el gat.
Anna,
ResponEliminatens un bloc molt ben cuidat. Tot just ara t'acabo de descobrir. T'he vist enllaçada en un altre bloc i he pensat, serà per la cançó de Crowded House? I efectivament! M'encanta.
I el primer post em trobo un poema de Montserrat Abelló, que fa dies que em dic que vull llegir coses d'ella i investigar.
Ara només em falta investigar en profunditat el teu bloc.
Et vaig llegint,
Aleix.
Carmen, gràcies pel teu comentari. M'afalaguen les teves paraules. Com a mínim, que serveixi d'alguna cosa les coses que escric aquí, no? :)
ResponEliminamar i pere, a vosaltres us agrairé el comentari divendres vinent amb un parell de petons :)
xitus, gràcies i benvingut. I investiga tot el que vulguis. Aquest univers és ben ample i profund... ;)
Quína manera tan dolça de donar la benvinguda a una nova etapa.
ResponElimina( Jo restaré per aquí tafanejant, no remenaré gaire :)
Beset!