de tu i de mi

Eixuga’t les mans
i mira’m els ulls
i digue’m ben fort
el molt que m’estimes.

I oblidaré la fredor
del matí,
les tardes feixugues
i els falsos somriures.

I tornaré a ser jo mateixa.

Montserrat Abelló, Memòria de tu i de mi

Claus de colors i somriures fets de punts sobre el paper. Obrirem les mateixes portes i riurem amb aquesta mateixa complicitat, omplint el silenci abstracte d’infinits trajectes de tren. Eixuguem-nos les mans i comencem a escriure plegats aquesta memòria de tu i de mi.

Comentaris

  1. Has fet una foto de les claus? Ja són al google? :)

    L.

    ResponElimina
  2. Eeeeiii... són igualetes, eh? Ara em falta fer una foto del clauer casolà amb goma de pollo ;)

    ResponElimina
  3. És increïble! Ets capaç de convertir les paraules en sensacions, en percepcions, en màgia...
    Llegir-te em fa lliure dels malsons, em fa lliure de l'opressió que causen en mi, ara mateix, els segons, els minuts i els records.



    Carmen.

    ResponElimina
  4. un somriure sense paraules,
    perquè no em calen per dir-te que ens alegrem moltíssim d'aquesta nova etapa d'escriptura

    i un petó ben gran per a tots tres

    ps- i a veure quan veniu... i si vols les claus de casa nostra per l'estiu, ja ho saps...

    ResponElimina
  5. faig meu el primer paràgraf de la mar.

    com que sóc poc petoner, em conformo amb una abraçada :-)

    ps- quan a la casa, no sé què dir, encara.

    De part de la sara, l'ona i el gat.

    ResponElimina
  6. Anna,

    tens un bloc molt ben cuidat. Tot just ara t'acabo de descobrir. T'he vist enllaçada en un altre bloc i he pensat, serà per la cançó de Crowded House? I efectivament! M'encanta.

    I el primer post em trobo un poema de Montserrat Abelló, que fa dies que em dic que vull llegir coses d'ella i investigar.

    Ara només em falta investigar en profunditat el teu bloc.

    Et vaig llegint,

    Aleix.

    ResponElimina
  7. Carmen, gràcies pel teu comentari. M'afalaguen les teves paraules. Com a mínim, que serveixi d'alguna cosa les coses que escric aquí, no? :)

    mar i pere, a vosaltres us agrairé el comentari divendres vinent amb un parell de petons :)

    xitus, gràcies i benvingut. I investiga tot el que vulguis. Aquest univers és ben ample i profund... ;)

    ResponElimina
  8. Quína manera tan dolça de donar la benvinguda a una nova etapa.

    ( Jo restaré per aquí tafanejant, no remenaré gaire :)

    Beset!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars