16.1.07

ABSÈNCIA

Absència amb cabells de plata, solcada d’arrugues i de distàncies en l’espai i en el temps. Em miro aquestes mans amples, de dits llargs, que aquest vespre es queden petites per intentar retenir tots els records d’una infantesa que va aprendre a anar en bicicleta confiant en unes mans d’home fortes i semblants a les meves; una infància farcida d’estius de calor andalusa, de piscina casolana de parets blaves que esguardaven les nostres primeres braçades, de guerres de síndries grogues i vermelles...

Absència amb cabells de plata que em fa sentir estranya. Una mica més sola. Un xic més buida.

2 comentaris

  1. bitxo Si el que expliques és el que em sembla...
    Qualsevol paraula queda llunyana i freda, per molt propera que pugui semblar...

    Un petó petit i dolç, nina, i una abraçada. :)*

    ResponElimina
  2. Gràcies, barbollaire :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall