dimarts

DEU ANYS

Deu anys d’absències. Deu anys de moments que es van marcir esperant-me. Res no havia canviat en aquell local des de la darrera vegada. Només jo: emocionada, respirant aquell aire tan carregat de records, amb deu anys més sobre les meves espatlles.
Share:

4 comentaris:

  1. El méscuriós en aquests casos, és que els records fan la mateixa olor... encara que hagin passat deu anys...

    ResponElimina
  2. Sí, i jo pensava que farien olor a florit... però no :)

    ResponElimina
  3. Vas marxar?
    Vas fugir?
    T'esperaven nous reptes?

    ....
    Te n'has arrepentit?

    ptons.

    ResponElimina
  4. sidlia, m'hi vaig quedar i vaig gaudir d'aquell instant. Com ho havia fet el darrer cop feia deu anys :)

    ResponElimina