Ves al contingut principal

MALDESTRA


L’amor sempre se li trencava a les mans.

Comentaris

  1. Pitjor si no s'arriba a tocar. Bé, no n'estic segur.

    ResponElimina
  2. Potser perque no s'havia fixat en l'etiqueta de "Fràgil"...?

    ResponElimina
  3. Bitxo, l’amor sempre acaba trencant un cor. Ara bé, el sublim, és quan són els dos cors els que s’esmicolen a l’hora. Entén les meves paraules, tenint en compte que les he abocat pensant en traumatismes positius. Fes tu el mateix. Lluita, val la pena. Tu un dia em vas receptar una bona dosi de paciència —remei que no et podré acabar d’agrair mai—, deixa’m que jo ara, te’n recepti una d’insistència. Un petó molt fort.

    ResponElimina
  4. però li va quedar un delicada poesia visual

    ResponElimina
  5. A mi tb sempre s'em trencar l'amor a les mans,em consolo pensant que no era el meu i la veritat no se si és un consol o es la realitat!em decanto per la segona!jeje

    ResponElimina
  6. pensa que potser només és un esguinç...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada