dilluns

MALDESTRA


L’amor sempre se li trencava a les mans.

6 missatges al contestador:

pere ha dit...

Pitjor si no s'arriba a tocar. Bé, no n'estic segur.

barbollaire ha dit...

Potser perque no s'havia fixat en l'etiqueta de "Fràgil"...?

el pensador ha dit...

Bitxo, l’amor sempre acaba trencant un cor. Ara bé, el sublim, és quan són els dos cors els que s’esmicolen a l’hora. Entén les meves paraules, tenint en compte que les he abocat pensant en traumatismes positius. Fes tu el mateix. Lluita, val la pena. Tu un dia em vas receptar una bona dosi de paciència —remei que no et podré acabar d’agrair mai—, deixa’m que jo ara, te’n recepti una d’insistència. Un petó molt fort.

namaga ha dit...

però li va quedar un delicada poesia visual

Elga ha dit...

A mi tb sempre s'em trencar l'amor a les mans,em consolo pensant que no era el meu i la veritat no se si és un consol o es la realitat!em decanto per la segona!jeje

Montse ha dit...

pensa que potser només és un esguinç...

Publica un comentari a l'entrada