diumenge

ANNA'S BLUES

La banda sonora d’aquest vespre de diumenge és un blues que duu el meu nom. Les hores de calma llisquen suaument sobre la pell brillant de marfil i xarol negre de les notes d’un piano, que he fet meves sense demanar-ne permís a l’autor. Perquè formo part d’elles. Part d’aquest blues que duu el meu nom.
Share:

3 comentaris:

  1. Qui deia allò de "m'agrada el blues"? Petó.

    ResponElimina
  2. Ho deia el Quico Pi de la Serra. I un tal L. :)

    ResponElimina
  3. Ja m'ho semblava a mi. Ara, jo diria que també ho diu un tal C. ;-)

    ResponElimina