Sonava una música lleugera en la seva imaginació i els seus peus la van convidar a ballar, però ella no duia posades les sabates adequades. Sense voler, vivia amb el pas canviat. Constantment la vida li escopia a la cara mentides amb trastorn de personalitat que es creien veritats absolutes i paraules esmolades que li tallaven els llavis, i ella intentava enverinar la crueltat dels dies bevent metzina de fantasia, mentre practicava passos de ball. Esgotada de tot, es va aturar a descansar una estona en els braços d’un venedor de somnis que es feien realitat. Mentre ella somiava truites en silenci, el carmí dels seus llavis li va confessar que tenia por d’enamorar-se. I ell, amb molta cura, es va amagar dins d’ella per fer-li pessigolles a l’ànima. Va ser llavors quan l’aprenent de ballarina li va prometre que no ploraria mai més. Va ser llavors quan, en els braços d’un venedor de somnis que es feien realitat, ella es va riure de les seves pròpies llàgrimes. I de tots els passos de ball.
(enamores)
ResponEliminaBon any nou ple de bitxets feliços!
ResponEliminaSols desitjo que el nou any et porti nous passos de ball i noves llàgrimes, però provocades per moments de Felicitat.
ResponEliminaUn petó. ;)**
_________________________
PS. Has escrit una cosa tant formosa què jo sols em veig en cor de la "cursilada" de comentari que he fet. Malgrat l'idea del desig sigui certa.
Que els nous passos de ball sigui els de veritat (segur que sí). Bona entrada d'any, bitxo.
ResponEliminaEl temps sembla aturar-se dins el teu univers, i l'univers és un lloc on diuen que, de fet, el temps no hi compta gaire res, i desitjo sigui així per molt de temps.
ResponEliminaBon any, bitxo :-)))
formosa.
ResponEliminaformós el text.
crec que és la paraula adequada.
bon any bitxo.