*

*

divendres

FI DE TRAJECTE


La inèrcia d’una rutina absurda m’empenyia a continuar buscant-te per un camí llaurat de faltes d’ortografia i d’errades tipogràfiques. M’aturava a cada coma, a cada punt i seguit i, mentre durava la pausa, resseguia amb el dit la silueta de la teva imatge difusa que es dibuixava a contrallum sobre la paret blanca del pensament. Durant el viatge, de tant en tant ensopegava amb algun paràgraf escrit amb mala lletra però abillat amb una lucidesa absoluta, i devorava amb avidesa la brevetat de la seva lectura.

Ara que ja he deixat d’imaginar-te, t’escric els llavis, les mans, la mirada. Redacto la teva essència amb paraules que tenen gust a notes musicals, a llibres apilats, a ment inquieta, a tendresa mal dissimulada, en un intent d'escurçar el trajecte que hi ha entre l’adéu, el fins aviat i la propera parada: tu.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada