La nit em tortura esmicolant-se en quarts d’hora que duren vint minuts. Castigada sense somiar-te, em copio cent vegades a la pissarra de la meva pròpia pell, pautada per arrugues i cicatrius. I, en despertar, de mi ja només en resta una simple seqüència de paraules atrapada entre les incomptables línies que solquen el palmell de les meves mans.
Aquesta vegada m'he perdut...
ResponEliminaAgafa les seqüències simples i juga amb elles.
ResponEliminaBarreja-les. Dona'ls color. Què les absorbeixin els porus de la pell fins què la seva llum t'ompli els dies, i t'acotxi les nits.
Petó. :)***