Vés al contingut principal

SENSE SOMIAR-TE


La nit em tortura esmicolant-se en quarts d’hora que duren vint minuts. Castigada sense somiar-te, em copio cent vegades a la pissarra de la meva pròpia pell, pautada per arrugues i cicatrius. I, en despertar, de mi ja només en resta una simple seqüència de paraules atrapada entre les incomptables línies que solquen el palmell de les meves mans.

Comentaris

  1. Aquesta vegada m'he perdut...

    ResponElimina
  2. Agafa les seqüències simples i juga amb elles.
    Barreja-les. Dona'ls color. Què les absorbeixin els porus de la pell fins què la seva llum t'ompli els dies, i t'acotxi les nits.

    Petó. :)***

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada