dijous

SENSE SOMIAR-TE


La nit em tortura esmicolant-se en quarts d’hora que duren vint minuts. Castigada sense somiar-te, em copio cent vegades a la pissarra de la meva pròpia pell, pautada per arrugues i cicatrius. I, en despertar, de mi ja només en resta una simple seqüència de paraules atrapada entre les incomptables línies que solquen el palmell de les meves mans.

2 missatges al contestador:

Anonymous ha dit...

Aquesta vegada m'he perdut...

barbollaire ha dit...

Agafa les seqüències simples i juga amb elles.
Barreja-les. Dona'ls color. Què les absorbeixin els porus de la pell fins què la seva llum t'ompli els dies, i t'acotxi les nits.

Petó. :)***

Publica un comentari a l'entrada