*

*

dissabte

PASSEJAR


Passejar per la ciutat anònima de les mil i una cares de la mà càlida d’un amic i d’una conversa agradable.

Passejar entre la gent. Entre el vent d’una tardor tardana. Entre llibres orfes de poesia. Més tard, al tren, entre imatges delicioses de dones que llegeixen, alienes al perill que representen.

Passejar per carrers que em duen a casa i que tornen a esdevenir, com cada any, cementiris improvisats de milers de fulles que han perdut l’ànima. Miro les branques nues, despullades. Com les dels meus arbres. Aquells que creixen a la meva ment, que pinto sobre el paper i que esperen que algun dia arribi la primavera a la meva vida per deixar de somiar amb fulles de color verd.

(Gràcies, Miquel)

4 missatges al contestador:

bitxo ha dit...

Les dones som un perill perquè llegim, escrivim, pensem... i per tant existim? :)

el pensador ha dit...

Per si no saps que fer, o sigui, t’avorreixes... en el meu bloc, t’he deixat una feineta. Apa! bona nit.

Miquel ha dit...

Gràcies a tu, bitxo, perquè llegeixes, escrius, penses (i dubtes i somrius)...i m'acompanyes: és un plaer.

No saps com m'agrada el perill ;-)

(desig: un esclat de fulles de tots els colors en aquest arbre d’arrels profundes que es trobava en la posta i que ja albira l’aurora)

barbollaire ha dit...

Doncs si no existisiu jo seria un desgraciat de cal ample...
Els meus més millors amics de l'ànima son.., les meves més millors amigues de l'ànima.
No us crec un perill.
Simplement us considero persones de les quals puc apendre molt.

Per cert, veig que el pensador se m'ha avançat en proposar-te un joc.

En fí bitxo, jo sols et desitjaré que la felicitat passi sovint per ca teva, i t'acaroni amb tots els colors posibles.

Petó. :)

Publica un comentari a l'entrada