VERITATS


Aquest matí -imperfecte- el mirall m’ha fet llengotes i m’ha insultat amb el meu propi reflex.

He pogut comprovar que els miralls no tenen pèls a la llengua.

5 comentaris

  1. els miralls acostumen a ser massa realistes, en tot, encara que a vegades em serveix més aquella imatge borrosa per culpa del vapor de l'aigua calenta...

    ResponElimina
  2. Els miralls, els miralls... A quin mirall et refereixes, al del bany? Tothom ho sap que aquests miralls obsolets reflecteixen únicament algunes realitats externes, i encara malament, depenent de la llum. Si fos per aquests miralls només sortirien de casa els -les- ximples.
    I els miralls dels comenatris, i els miralls dels ulls que et miren... Què passa, que fas més cas d'un mirall de vidre fred?
    (contemplar-se als matins en aquests miralls és pecat de supèrbia o senyal de... Dóna'm un cop de mà: senyal de què?)

    ResponElimina
  3. Què no t'ho vaig dir, que aquella senyora gran, amb una verruga al nas, no era de fiar per comprar un mirall...?
    Si, si, ja ho se que em vas dir que també portava un cistellet amb pomes...
    Però noia, un mirall que parla, fa tota la pinta de ser un paranoic i gens de fiar...!!!

    ResponElimina
  4. Els miralls tenen això. Però planta-li cara. Mai millor dit

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall