divendres

TRES-CENTS SEIXANTA-CINC


Enfilo els neguits en una agulla i la llenço dins del paller d’un pessebre itinerant que s’acomiada fins l’any vinent. Ordeno els instants ja viscuts en un àlbum de fotos que guardo en un prestatge de la meva ment. Els desitjos i les emocions s’esvaloten i tanco la porta del meu cor per apaivagar el soroll. Comprovo que, dins la guardiola, hi continuen dormint les paraules d’amor que estalvio poc a poc per fer-les servir quan arribi l’ocasió. Tot és a punt. Crec que ja és hora d’obrir les finestres perquè entrin els propers tres-cents seixanta-cinc dies de la meva vida. Vestits de blanc i negre, mida quartilla, format calendari.

3 missatges al contestador:

bitxo ha dit...

bon any nou :)

Babèlia ha dit...

per a tu també, bonica!

barbollaire ha dit...

Bon any nou farcits de colors estimats.
:)**

Publica un comentari a l'entrada