Aquesta nit podria calcular l’acceleració dels batecs del cor. La cadència de la respiració. Representar amb xifres la intensitat del moment. Cronometrar la velocitat dels pensaments. Determinar la salabror de les llàgrimes, la calidesa de la carícia, la dolçor del somriure, la tendresa d’una mirada. Quantificar el desig. Mesurar totes i cadascuna de les paraules que viatgen entre tu i jo.
Aquesta nit podria disposar de totes aquestes dades i, malgrat això, seria incapaç de resoldre l’enigma. Perquè no hi ha lògica en l’amor.
Potser aquesta sigui la gràcia bitxo... Què l'amor no te lògica, ni mesura...
ResponEliminaSino, potser, fora un xic avorrit i massa predecible, no?
Petó. :)
No hi ha res tan lògic, com la il·lògica de l'amor.
ResponElimina