MALSON PARANOIDE

Fi de la jornada laboral de nou a cinc. Tanco el meu armariet de vestuari després de desar-hi la disfressa d’inepte. Em poso l’abric, em col·loco el cervell al seu lloc. Torno a ser jo. De tornada a casa, m’aturo a mirar com unes quantes ovelles que es tenyeixen intencionadament d’un negre pseudointel·lectual formen una cua que serpenteja fins a la caixa del supermercat d’idees barates que hi ha a la cantonada. Obert vint-i-quatre hores tres-cents seixanta-cinc dies l’any. La gran oferta del dia: es venen a pes idees originals. Per la flaire que se sent des del carrer, hom diria que es tracta d’una partida defectuosa, en mal estat, però la pituïtària de la borregada no distingeix la ferum de corromput. El seu olfacte està més que acostumat a la pudor de la banalitat.

Reprenc el pas i, com cada tarda, em pregunto per què m’agrada tant sentir la carícia del fred al rostre. Pel passeig formigues de colors van i vénen, deixant rere seu un rastre de paraules caigudes en desuetud embolicades en paper de plata. Arcaismes de lletres desordenades cuits en papillotte. Tinc gana, així que me’n menjo un parell i, tot seguit, em llepo els dits on s’han arrapat unes quantes vocals i consonants en el seu darrer intent de sobreviure al pas del temps. Mentre continuo el camí cap a casa, noto com se’m regira l’estómac i, sense poder-ho evitar, vomito un neologisme que em mira amb la curiositat del nounat. Immediatament comença a reclamar de forma insistent, entre plors, que en reconegui la paternitat. Em fa l’efecte que m’han ben enredat. Com m’ha agafat en un mal dia, l’he deixat dins d’un cabàs a la porta de la seu del Termcat. Ja sabia jo que avui no havia d’haver sortit de casa. I menys haver-me deixat somiar.

8 comentaris

  1. ja em diràs com estic... ;-)

    ResponElimina
  2. Magnific com sempre bitxo.
    Em fas sentir ovella negra a la cua del supermercat d'idees barates...;)

    Petó (ei, dels bons, no del "tot a 100")
    :)**

    ResponElimina
  3. Trobo que has tingut un malson fantàstic -en tots els sentits de l'adjectiu-; si no fos que em semblari cruel, te'n demanaria més.
    (què devia passar amb el neologisme?)

    ResponElimina
  4. Sobre el futur del neologisme... repeteixo el que t'he escrit al blog: que potser, si busquem en algun pessebre, el trobarem essent adorat pels tres Filòlegs Mags ;)

    ResponElimina
  5. No, no, bitxo, no em pots deixar així, que jo sempre he sigut molt literal i poc imaginatiu, ho saps. Vull saber què va passar amb el neologisme.

    (m'encanten aquets comentaris de matinada, quan... i sempre m'equivoco en escriure la paraula de pas. No me'ls tingueu en compte)

    ResponElimina
  6. pere, com acostumava a sortir a les sèries d'infantesa en el punt àlgid de la trama: TO BE CONTINUED (s'admeten propostes, idees i suggeriments) :)

    ResponElimina
  7. :-( D'acord..., però... Bé, d'acord, però em sembala que tindré malsons.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall