diumenge

GRIS














Piet Mondrian, Gray tree (1911)

Te’n vas.
I plouen grisos del cel.

Sense tu
sóc un arbre nu
a l’antull de l’hivern.

7 missatges al contestador:

Montse ha dit...

Per tu mateixa tens color suficient com per omplir-te la vida amb l'Arc de Sant Martí.

petonets, reina mora.

barbollaire ha dit...

Ara em faràs trobar, depressa i correns, un expenedor de colors i somriures, per poder abrigar-te una mica...

Amb el poc que m'agrada fer les coses amb presses...;)

Petó. :)
____________________________
PS. Em queda un polsim "d'esperança que tornis". Fas amb això mentre et preparo una infusió de colors brillants aromatitzada amb "tot l'Amor que mereixes rebre" i caricies de Felicitat?

bitxo ha dit...

Hi ha moments en què oblidem que el gris també és un color. Trist però, al cap i a la fi, color. I de vegades és necessari veure les coses grises per després poder retrobar la intensitat dels altres colors més alegres :)

martí ha dit...

Aviat nevarà blancs silenciosos,

l'escalf.



Bona nit... :-)

Laia Babel ha dit...

Bitxo... gràcies... però no tinc a ningú a qui dir-li... potser algun dia t'ho diré a tu... no m'importaria ;-). petó i merci

el pensador ha dit...

he trigat

m'has encisat

tornaré aviat

—espero—

Sidlia ha dit...

M'agrada...
pensar que el gris és un color, que farà brillar més els altres després.

Però estic d'acord amb l'arare...a vegades els colors, no cal que ens els dónin els altres.

ptons.

Publica un comentari a l'entrada