GRIS














Piet Mondrian, Gray tree (1911)

Te’n vas.
I plouen grisos del cel.

Sense tu
sóc un arbre nu
a l’antull de l’hivern.

7 comentaris

  1. Per tu mateixa tens color suficient com per omplir-te la vida amb l'Arc de Sant Martí.

    petonets, reina mora.

    ResponElimina
  2. Ara em faràs trobar, depressa i correns, un expenedor de colors i somriures, per poder abrigar-te una mica...

    Amb el poc que m'agrada fer les coses amb presses...;)

    Petó. :)
    ____________________________
    PS. Em queda un polsim "d'esperança que tornis". Fas amb això mentre et preparo una infusió de colors brillants aromatitzada amb "tot l'Amor que mereixes rebre" i caricies de Felicitat?

    ResponElimina
  3. Hi ha moments en què oblidem que el gris també és un color. Trist però, al cap i a la fi, color. I de vegades és necessari veure les coses grises per després poder retrobar la intensitat dels altres colors més alegres :)

    ResponElimina
  4. Aviat nevarà blancs silenciosos,

    l'escalf.



    Bona nit... :-)

    ResponElimina
  5. Bitxo... gràcies... però no tinc a ningú a qui dir-li... potser algun dia t'ho diré a tu... no m'importaria ;-). petó i merci

    ResponElimina
  6. he trigat

    m'has encisat

    tornaré aviat

    —espero—

    ResponElimina
  7. M'agrada...
    pensar que el gris és un color, que farà brillar més els altres després.

    Però estic d'acord amb l'arare...a vegades els colors, no cal que ens els dónin els altres.

    ptons.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall