BERENA

Gemecs de pa amb vi i sucre.
Carícies de galeta.
Besos de cafè i xocolata.
Petites morts de magdalena.

Lentament.
Mossec a mossec.
Cargolats l’un en l’altre,
es mengen la tarda sencera.

Comentaris

  1. darrerament em vicio als cafès amb xocolata, a les mossegades de silenci i als despertars amb gust de colacao...

    tendríssim, bitxo:) com tu!

    ResponElimina
  2. Ja m'hi apuntaria, bitxo.
    (deixa'm ara ser prosaic com sempre -pura enveja-: no abusis dels berenars:)

    ResponElimina
  3. Octubrina, a veure si t'aficiones també a les braves :)

    pere, ja se sap que en aquesta vida no s'ha d'abusar de res però igual de dolenta és la mancança. "Ni tanto ni tan poco" com diu la meva mare. Tranquil, que segur que no m'empatxaré :)

    ResponElimina
  4. I quin gust té la tarda? Com els matins?

    ResponElimina
  5. Jordi, els berenars acostumen a ser dolços. Com els esmorzars, no? ;)

    ResponElimina
  6. ostres... no ho sé tu... depén del dia, no? ;)

    ResponElimina
  7. M'agrada aquest menú per berenar... És molt apetitós.;)

    A mi, els esmorzars, hi ha dies que m'agraden salats.

    Petó de suïs. :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars