divendres

DEFECTE DE FÀBRICA

Un hospital d’una gran ciutat. Matinada de dilluns. Se senten crits i gemecs a les quatre sales de part. Tres nens i una nena. Fins aquí normalitat absoluta, tret del fet que tots han nascut amb un post-it enganxat al front amb una mena de missatge en clau, cadascun d’ells amb un de diferent: “No et casis mai!”, “No et moris sense tastar els peus de porc de Ca la Roser de Centelles!”, “Ves a nedar a la platja una nit de lluna plena” i “Si algun cop viatges en avió, compra’t un paracaigudes”. Experts de tot el món es reuneixen per estudiar el fenomen i intentar esbrinar l’enigma que s’amaga darrere d’aquests senyals tan estranys. La cimera té lloc a Centelles i ja s’ha reservat taula a Ca la Roser.

El cel. Oficina de reencarnacions. Matinada de dilluns. El director reparteix crits a tort i a dret als funcionaris capcots que estaven a càrrec de les instal·lacions durant aquell torn. En el moment en què s’ha espatllat el detector de records, post-its i objectes personals, quatre ànimes que ja havien passat per la sala d’eliminació d’experiències de vides anteriors han aprofitat la confusió i han aconseguit escapar per l’autopista que duu al món terrenal, evitant el setge policial. Hores més tard, la policia celestial abandona la recerca amb el convenciment que les ànimes fugitives vagaran perdudes per sempre més, que no arribaran mai a reencarnar-se. I és que donen per suposat que ningú voldrà una ànima amb un defecte de fàbrica.

5 missatges al contestador:

barbollaire ha dit...

JAJAJAJAJAJA!!!
Perdona, perdona, perdona.
Segurament volies expressar alguna idea molt més seriosa.
Però he tingut un dia espés. Molt espés, i la teva història m'ha fet molta gràcia.

Petó. :)

bitxo ha dit...

No, no... si l'he escrit en to còmic!
La idea és simplement que pensava en la reencarnació i he trobat que, francament, és tot un inconvenient no recordar res de les teves vides anteriors. Llavors m'ha vingut a la ment el fet de posar un "post-it" al front de l'individu on has anat a parar en la teva nova vida per recordar algun fet remarcable de l'anterior... M'alegro d'haver-te animat el dia :)

Xarlís ha dit...

Ei, quina història més bona! Sempre m'ha agradat el tema de la reencarnació. Hi ha coses que no em costen gens de creure, i aquesta n'és una.

Montse ha dit...

Em sembla que et posaré en contacte amb el meu cunyat, que fa teatre. Series una gran guionista (o dramaturga?) bé, en qualsevol cas fariéu un bon tàndem. Has sentit a parlar del grup de teatre "El mirall" de Blanes?... No?

ves-hi: http://elmirallteatre.com/cat1.html

aquest post el brodarien!

petonets

bitxo ha dit...

Arare_, he anat a mirar l'enllaç. Són genials, no? Mai se m'hauria acudit l'opció del teatre (estàs en tot!) però podria ser interessant, no? Petons, preciosa! :)

Publica un comentari a l'entrada