DEFECTE DE FÀBRICA

Un hospital d’una gran ciutat. Matinada de dilluns. Se senten crits i gemecs a les quatre sales de part. Tres nens i una nena. Fins aquí normalitat absoluta, tret del fet que tots han nascut amb un post-it enganxat al front amb una mena de missatge en clau, cadascun d’ells amb un de diferent: “No et casis mai!”, “No et moris sense tastar els peus de porc de Ca la Roser de Centelles!”, “Ves a nedar a la platja una nit de lluna plena” i “Si algun cop viatges en avió, compra’t un paracaigudes”. Experts de tot el món es reuneixen per estudiar el fenomen i intentar esbrinar l’enigma que s’amaga darrere d’aquests senyals tan estranys. La cimera té lloc a Centelles i ja s’ha reservat taula a Ca la Roser.

El cel. Oficina de reencarnacions. Matinada de dilluns. El director reparteix crits a tort i a dret als funcionaris capcots que estaven a càrrec de les instal·lacions durant aquell torn. En el moment en què s’ha espatllat el detector de records, post-its i objectes personals, quatre ànimes que ja havien passat per la sala d’eliminació d’experiències de vides anteriors han aprofitat la confusió i han aconseguit escapar per l’autopista que duu al món terrenal, evitant el setge policial. Hores més tard, la policia celestial abandona la recerca amb el convenciment que les ànimes fugitives vagaran perdudes per sempre més, que no arribaran mai a reencarnar-se. I és que donen per suposat que ningú voldrà una ànima amb un defecte de fàbrica.