Avui les idees neden, suren i es capbussen. Aquesta tarda podria seure a la riba del pensament, llençar la canya i esperar tranquil·lament que alguna mossegui l'esquer. Però m'adono que ocupes tot l'espai disponible de les tanques publicitàries. Que arriba l'hora del te, i que t'aprofito com a excusa per fer-li el salt a les cinc i prendre un cafè ben calent. Em cremo la llengua amb els mots que no penso dir-te, que se m'acumularan als dits durant dos dies i dues nits. Hi ha paraules com absència, distància o enyor que couen com les ortigues.
M'agrada aquesta imatge de "paraules que couen com les ortigues". Brillant.
ResponEliminaGràcies, miq, per l'opinió :)
ResponEliminaM'encanten aquesta espècie de "microrelats teus".
ResponEliminaHola! He intentat compensar la manca de bitxo per pop . Però no...no funciona :)
ResponEliminaO lampista del Vallès