dijous

no me llames políglota

(que suena a insulto)
Dijous i jo caminem plegats pel carrer, sense mirar-nos. Amb els sentits estabornits, m'he sentit invencible, insensible, immune i, alhora, confusa. Happy sad. Puede que sí. Però la planta sencera d'oficines em rep amb una intensa olor a cafè. I llegir les cartes que la tardor escriu a les mans, al rostre i als cabells m'humiteja els ulls. Was ist los? Em marejo. Sento dins meu com es barregen tots els idiomes. Vull baixar dels cavallets. Ahora. Jetzt. Now. Tout de suite.

1 missatges al contestador:

el pensador ha dit...

Doncs, no et sentis insultada, però, què puc dir-te, sinó, poliglota.

Un petó, i fins ben aviat ;-)

Publica un comentari a l'entrada