no me llames políglota

(que suena a insulto)
Dijous i jo caminem plegats pel carrer, sense mirar-nos. Amb els sentits estabornits, m'he sentit invencible, insensible, immune i, alhora, confusa. Happy sad. Puede que sí. Però la planta sencera d'oficines em rep amb una intensa olor a cafè. I llegir les cartes que la tardor escriu a les mans, al rostre i als cabells m'humiteja els ulls. Was ist los? Em marejo. Sento dins meu com es barregen tots els idiomes. Vull baixar dels cavallets. Ahora. Jetzt. Now. Tout de suite.

Comentaris

  1. Doncs, no et sentis insultada, però, què puc dir-te, sinó, poliglota.

    Un petó, i fins ben aviat ;-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars