dilluns

glaç

Dia gris i dur com la pedra que em mira des del carrer. El fred s'escola entre les seves esquerdes, i els dits i les mans es tornen de gel, com la punta d'aquest nas tan lleig. Que la insensibilitat del glaç no m'arribi al cor. Davant la necessitat, hauré d'aprendre a autoabraçar-me. No vull esdevenir pedra. Ni grisa. Ni dura. Ni freda.

4 missatges al contestador:

novesflors ha dit...

Pren, una abraçada. :)

Montse ha dit...

em sembla que mai n'esdevindràs. És impossible!!!

Una abraçada calentona.

Anonymous ha dit...

Volem un altre post! :)

L.

ps: i jo què, diràs...

Jesús M. Tibau ha dit...

no hem de permetre la invasió del fred al nostre dintre

Publica un comentari a l'entrada