Em deslliuro de totes les capes de fred i jersei perquè em dibuixin a la pell un mapa de dolors aguts i petits. Torno a casa amb l'itinerari vers el mal de cap totalment esborrat, amb els músculs relaxats, tatuada amb els camins que els ais i els uis han anat solcant en la meva carn mentre passejaven cos amunt, cos avall, enredats entre dits hàbils i experts, abans de desaparèixer. Però aquesta pau és només una treva: torna la batalla contra els peus gelats. Contra el comandament a distància i el petit príncep tacat de varicela. Contra aquesta espera que de vegades sembla que no duu enlloc. Així doncs, em parapeto rere una barricada feta de llibres i entrepans de Nocilla fins que onegi la bandera blanca. Fins que la nit ens ofereixi una pausa necessària. Llavors em deslliuraré altre cop de totes les capes de fred i jersei perquè em dibuixin a la pell un mapa de gemecs aguts i petits. Perquè els teus dits hàbils i experts m'esborrin del cos el rastre de tot aquest enyor.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada