Em pregunto d'on surt aquesta dèria de tancar portes, enllestir temes, posar punt i final a totes les històries, frisar per obrir finestres, per canviar llençols, per encetar pàgines noves abans que acabi aquest any que s'esgota. Potser és un (d)efecte secundari per haver respirat massa boira, massa solitud als vagons de tren i a les andanes. Em pregunto si deixarem de banda el raïm, si esberlarem la intimitat de la darrera nit tot desafiant la mala sort perquè plegats ens sabem superherois. Desemboliquem l'any nou. Que la son no ens càpiga a les butxaques.
poc més a comentar: un post preciós i encertadíssim!
ResponEliminabona entrada d'any (amb o sense raïm)!!!
gràcies, òscar! i bon any! :)
ResponEliminaLa darrera frase és importat, eh? Sobretot per a aquells que ens aixequem a les sis del matí. Bon any a tothom!!
ResponEliminaL.
Ups! "important", volia dir...
ResponEliminaL.
Bon any, Anna!
ResponEliminaBon any, heroïna!
ResponEliminaA mi també em moltesta que tothom vagi fent balanços perquè és el que toca. Bon any nou, en qualsevol cas!
ResponEliminaBon Any a tots! :)
ResponEliminaQuè he de fer per a aconseguir aquests segells? :-)
ResponEliminaRubèn, potser encara ets a temps de demanar-los a la carta dels Reis i, ja saps, si et portes bé... :)
ResponElimina