*

*

dilluns

quiromancia


Em vaig buidar del llast per poder encabir a dins la remor de les ones i l'olor a sorra mullada. La humitat del vent carregat de sal. El tast de l'arròs negre i totes les façanes blanques. He tornat vestida de sol i de platja, després de llençar al mar les cendres de les hores que van cremar les paraules incendiàries. He tornat amb menys pedres a les sabates. I més línies a les mans.

2 missatges al contestador:

òscar ha dit...

m'agrada el post i m'agraden el sol i la mar. els enyoro.

El que mai et vaig dir ha dit...

Sabies que les línies de les mans canvien amb el pas del temps?
Som amos del nostre destí
:)

Publica un comentari a l'entrada