Em vaig buidar del llast per poder encabir a dins la remor de les ones i l'olor a sorra mullada. La humitat del vent carregat de sal. El tast de l'arròs negre i totes les façanes blanques. He tornat vestida de sol i de platja, després de llençar al mar les cendres de les hores que van cremar les paraules incendiàries. He tornat amb menys pedres a les sabates. I més línies a les mans.
m'agrada el post i m'agraden el sol i la mar. els enyoro.
ResponEliminaSabies que les línies de les mans canvien amb el pas del temps?
ResponEliminaSom amos del nostre destí
:)