que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.
Gabriel Ferrater, Joc
Ja no som joves però, en nosaltres, encara hi viu el joc. Malgrat conèixer-ne l'orografia, aprenem el cos de l'altre cada vegada, cada cop, amb la curiositat del primer dia. Digues-ne vici. Desfici. O desig.
Dons jo en dic gust per la vida. I per l'altre. Tant de bo nosaltres puguem dir el mateix d'aquí a molts anys. M'ha agradat, aquest post. Una abraçada.
ResponEliminaM'agrada Ferrater. És així com bèstia i poètic, alhora. Algú va dir que allà on algú veu el cel que sagna, quan llostreja (que ja té collons, la parauleta), ell en deia que el cel menstruava.
ResponEliminaI me l'imagine, mentre parla de vici i de desig. I de vida
tot això i ganes de jugar, ganes de viure.
ResponEliminaun molt bonic post.
Laura, gràcies per venir. I per deixar el teu comentari :)
ResponEliminaJosep Lluís, jo hagués fet servir la mateixa combinació d'adjectius per descriure Ferrater. És una barreja explosiva de realitat i poesia :)
òscar, viure, sobretot viure jugant :)
M'encanta Ferrater!!
ResponElimina