dimecres

vici. desfici. desig

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.

Gabriel Ferrater, Joc

Ja no som joves però, en nosaltres, encara hi viu el joc. Malgrat conèixer-ne l'orografia, aprenem el cos de l'altre cada vegada, cada cop, amb la curiositat del primer dia. Digues-ne vici. Desfici. O desig.

5 missatges al contestador:

Laura ha dit...

Dons jo en dic gust per la vida. I per l'altre. Tant de bo nosaltres puguem dir el mateix d'aquí a molts anys. M'ha agradat, aquest post. Una abraçada.

Josep Lluís Roig ha dit...

M'agrada Ferrater. És així com bèstia i poètic, alhora. Algú va dir que allà on algú veu el cel que sagna, quan llostreja (que ja té collons, la parauleta), ell en deia que el cel menstruava.
I me l'imagine, mentre parla de vici i de desig. I de vida

òscar ha dit...

tot això i ganes de jugar, ganes de viure.
un molt bonic post.

bitxo ha dit...

Laura, gràcies per venir. I per deixar el teu comentari :)

Josep Lluís, jo hagués fet servir la mateixa combinació d'adjectius per descriure Ferrater. És una barreja explosiva de realitat i poesia :)

òscar, viure, sobretot viure jugant :)

Marta ha dit...

M'encanta Ferrater!!

Publica un comentari a l'entrada