*

*

dissabte

cu-cú, cantaba la rana


Tinc ressaca de riure. Feia tant de temps que no sortia a sopar amb amics que em fa l'efecte que la nit de divendres ha estat un somni. Però recordo perfectament la tornada a casa, de matinada, conduint sobre asfalt humit. Recordo les granotes i els gripaus, sortint dels marges, tot fent salts per intentar anar a parar sota les rodes del meu cotxe. Em pregunto què passa amb els amfibis perquè tinguin tantes ganes de morir.

3 missatges al contestador:

pere ha dit...

Sempre entre la terra i l'aigua és una gran responsabilitat. De vagades costa de mantenir la cordura. M'ho va contar una granota i m'ho va confirmar un gripau cansat d'esperar un petó d'una princesa imaginària. Qui sap si...

Montse ha dit...

Em sembla que no en són conscients, van de bona fe...

una que bada pels Núvols ha dit...

Ja estaria bé que les ressaques fossin tan doloroses com les ressaques de riure ;)

Crec que les granotes volen morir pq no tenen aquests agradables sopars amb amics...

Publica un comentari a l'entrada