14.2.09

botons


De petita jugava amb una bosseta de roba plena de botons, de totes mides i colors, a casa de la meva àvia. Malauradament aquella bossa va desaparèixer de les meves mans al mateix temps que se'm va escapar la infantesa. Ara ja sense innocència, sense botons i sense àvia, he descobert que a dins tinc una capseta on queden emmagatzemades tot de paraules que m'agraden. Potser perquè dins del meu cap sonen rodones. Com els botons de la bosseta de casa de la meva àvia.

Sildàvia. Antaviana. Bacallà.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall