*

*

dimecres

ticket to ride

Tancar els ulls. O no. Potser no cal. Somio desperta i els desitjos apareixen, un darrere l'altre, com en una passarel·la de moda, exhibint-se, provocadors. El moment s'espatlla per gentilesa d'un home que parla de política des de fa vint minuts. El miro. Té prou edat per saber que no pot canviar el món, així que suposo que es conforma amb arribar a convèncer la dona que seu al costat i, indirectament, la resta del vagó. Decideixo ofegar el seu discurs amb la música de l'iPod. La política em cansa. Tancar els ulls. O no. Potser no cal. Els desitjos han esdevingut engrunes multicolors, devorats per la realitat. Miro per la finestra. El món és un lloc vulgar on aviat somiar deixarà de ser gratuït.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada