Ja no en sé, d'escriure. Desaprenc articles, accents, sintagmes. La llei de vocals i consonants. El costum de les paraules. Em limito a mirar per les finestres, a abraçar-te per les nits, a llegir veus alienes. A (sobre)viure. Perquè ja no en sé, d'escriure. M'asseuré a l'ampit d'aquest dilluns, a imaginar el color de les metàfores.
Anna, t'he trobat gràcies al post que va fer ahir en Pere. Ja li vaig dir a ell i t'ho dic a tu: em va encantar el teu univers privat, com segurament m'encantarà el teu antaviana.
ResponEliminaI tant que saps escriure! Tornaré per aquí.
Petons.
amb el teu permis o refregeixo i ho paso a un poema.
ResponEliminahttp://anoharra-news.blogspot.com/2009/03/beatus-ille.html
ResponEliminaperdó, m'he deixa't l'enllaç
No. Que va. Ella no sap escriure, no. "Apenes" .... :D (gulg)
ResponEliminaperquè les que sobrevivim som supervivents i no sobrevivent(e)s?
ResponElimina(per cert, dicasteri! me l'apunto)
lamitall
mitall, potser perquè els/les que sobreviuen són superhomes i superdones. Al cap i a la fi, supervivents :)
ResponEliminaan (tavia) na
sí, m'agrada! som súpers.
ResponEliminaDoncs... ja en som dos!
ResponElimina:))
I tant que en saps d'escriure. Et retrobo després de perdre't la pista de l'univers privat.
ResponEliminaDel post anterior... el transport públic ens ofereix la possibilitat d'escoltar converses alienes i a vegades no és el que ens ve més de gust. Molt ben descrit!
Felicitats per el premi del concurs de la Vanguàrdia.
ResponEliminael mateix dic
ResponEliminam'ha agradat arribar fins aquí
Moltes gràcies, anònims (em quedo sense saber qui sou...) !!!! :)
ResponEliminafelicitats pel premi!
ResponEliminaveig que ets de sant llorenç savall, compartim orígens. és la primera vegada que visito el teu bloc però em sembla que hi tornaré
:)