le printemps, le week-end

Deixar de ser paral·lels i esdevenir perpendiculars, oblics. Recórrer rond-points en sentit antihorari, el voraviu dels melics amb les puntes dels dits en direcció prohibida, les voravies de sentit únic i obligatori, aquelles que només respiren primavera i para-sols. Demanar amanida, toujours, i passejar per la untuositat de l'oli, l'erotisme de la sal. Per la lluminositat del verd, el taronja i el vermell, com si fóssim cargols. Abolir les ombres, abraçar egoismes, esdevenir déus pagans i adorar-nos mútuament les corbes, els cossos, les pells. Fer florir somriures. Celebrem que arriba le printemps, le week-end.