le printemps, le week-end

Deixar de ser paral·lels i esdevenir perpendiculars, oblics. Recórrer rond-points en sentit antihorari, el voraviu dels melics amb les puntes dels dits en direcció prohibida, les voravies de sentit únic i obligatori, aquelles que només respiren primavera i para-sols. Demanar amanida, toujours, i passejar per la untuositat de l'oli, l'erotisme de la sal. Per la lluminositat del verd, el taronja i el vermell, com si fóssim cargols. Abolir les ombres, abraçar egoismes, esdevenir déus pagans i adorar-nos mútuament les corbes, els cossos, les pells. Fer florir somriures. Celebrem que arriba le printemps, le week-end.

Comentaris

  1. Mmm...ja s'acosta! Que bé!

    ps: de fet, ja és aquí!

    El comentarista anònim

    ResponSuprimeix
  2. Oui! :)

    La petite fleur

    ResponSuprimeix
  3. Quin bon presagi, aquest cap de setmana, la primavera és aquí. Olora fort, arriba la sentor de les noves flors.

    La sents...?

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars