Ells no ho saben, però tots els passos que vaig abandonant als passadissos, a les andanes, als carrers formen part d'un compte enrere secret cap a un indret amagat entre els fulls del calendari. Perquè els dies tenen butxaques on guardar il·lusions petites: unes quantes estrelles i astronautes, el mapa d'un viatge a un planeta imaginari, una festa d'aniversari, un grapat de miratges. I així vaig deixant bocins de mi. Engrunes per tornar a trobar-me quan arriba l'hora d'abaixar les persianes.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada