*

*

dimarts

caran d'ache


La casa, en calma. Calma, per fi. Calma fugissera, com les nits. Des que et tinc aquí, les hores de la fosca corren, volen, llisquen pel vernís brillant que protegeix tots els somnis. A l'altra banda del vidre, la pluja mulla la realitat. La vida, humida, corre a refugiar-se sota els llençols. Aquest vespre la calma fa olor a infantesa i a escola. A fusta de llapis de colors acabats d'afilar.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada